Per acabar, m'agradaria fer una reflexió sobre les exposicions a l'aula i la importància que tenen i les repercussions que ens produeixen a l'estar davant d'un públic explicant quelcom.
Faré un retrocés en el temps. Quan anava a l'escola, no tinc cap record d'haver fet cap exposició a Primària, però si tirem a temps més propers, a l'E.S.O sí que tinc un record d'haver fet una exposició sobre una deessa grega, la vaig fer individualment i recordo que no ho vaig passar malament.
Després en Batxillerat, vaig fer l'exposició del treball de recerca. Aquest treball, era tant important que em va fer posar-me molt nerviosa, ja que em feia mitja amb el total del curs. Recordo, que abans d'entrar estava molt neguitosa, però una vegada dins i haver començat a explicar el meu treball em vaig sentir més cómode i va acabar sent un èxit.
Per una altre part, després d'acabar el batxillerat, vaig cursar un grau superior on em van fer exposar molts cops, ja que també, era una part essencial pel que estava estudiant o del que m'hi volia dedicar. Tot i així, poc a poc vaig anar agafant més fluïdesa, tot i que encara em sentia nerviosa.
Un cop a la universitat i actualment, he realitzat varies exposicions, en les quals algunes han tingut més èxit que d'altres. Fent aquesta reflexió, he arribat a la conclusió que el que et fa estar nerviosa, personalment, no és estar davant de un públic que t'està mirant, sinó és la pressió de que estàs exposant un treball final d'una assignatura i et jugues molt. Et sens nerviosa, tremoles, el que has preparat ja no ho tens per complet i a sobre, t'estan avaluant. Aquests fets són els que fan que no estiguis a gust i que quan et diuen que has de realitzar una exposició, pensis "no sis plau", però no només pel que acabo de nombrar, sinó que també, per la poca preparació que portem des de petits, ja que no vàrem fer ninguna exposició en el seu moment i això, el que ha fet és que no estiguem habituats i que ho passem malament.
Ara sí que en les escoles es promou la comunicació oral i les exposicions, per que s'han adonat que no és factible que els alumnes no tinguin una preparació oral vers al seu futur. En el treball, en la vida quotidiana i social el que fas es comunicar-te oralment la majoria de temps, per tant hem de saber parlar, explicar-nos, justificar-nos i avaluar-nos de com ho hem fet.
Per concloure, només dir que poc a poc la generacions anteriors que no hem tingut l'oportunitat de fer exposicions orals, ara estem aprenent i cada vegada serà millor i aconseguirem tenir una lleugeresa i una fluïdesa en la que ens sentirem a gust i satisfet de nosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada