Quin bé fa relaxar-se!

La relaxació és necessària per a que el nostre cos reaccioni davant els canvis bruscos de les condicions físicas a les que está sotmés. Per aquest motiu, és molt important que dediquem uns minuts al dia a relaxar-nos, a deixar que el nostre cos s'esbaeixi i desconecti per uns moments. 

Hi han moltes maneres de relaxar-se, però la respiració es un punt clau per a obtenir una bona relaxació.La majoria de persones respirem malament quan ho fem sense prendren conciencia, com a rutina. Un clar exemple d'això, és que molta gent a la nit quan respira de manera totalment inconscient fa més soroll del que es habitual o bé ronca. L'estrés i la ansietat, fa que continguem la respiració i al deixar de respirar fem que augmenti la tensió i la ansietat, a causa de l'escassa ventilació aeróbica. Una bona respiració fa fluir els sentiments, unifica el cos i fa augmentar la satisfacció i qualitat de vida entre moltes d'altres coses. A continuació, es presenta una activitat de relaxació física de Edmunt Jacobson:

En un primer moment, la persona que va a realitzar la sessió de relaxació, s'estira hortizontalment, en un llit, en el terra, sofà, a sobre d'una culxoneta, etc. A partir d'aquí, deixa la ment en blanc, tanca els ulls i s'ha de concentrar en la seva pròpia respiració (inspirar, expirar) s'ha d'imaginar com la panxa  s'infla i es desinfla per la respiració, es continuar amb aquest, ja que relaxa la ment i estabilitza la respiració. 

Quan han passat uns minuts (cinc per exemple) com que ja s'estarà  lleugerament relaxada veurà que les seves extremitats estan  pesades, que pesen, però sense moure-les hauràs de pensar: ara em fixaré mentalment en la cama esquerra i l'apretaré cap a baix, la destenso i torno a apretar cap a baix, després de fer-ho amb la esquerra, es farà amb la cama dreta, el mateix. 

Quan hagim acabat amb les extremitats inferiors, pujarem a les superiors, amb la mà esquerra farem el mateix, fixarem mentalment on és i veurem que ens pesa per que estem relaxats, llavors apretarem la mà cap a baix i la tornarem a relaxar, així dues vegades i la deixarem reposar i repetirem el mateix exercici amb la mà dreta. 

Una vegada acabades les extremitats superiors pasarem al cap, poc a poc situarem mentalment el nostre cap i l'intentarem alçà, però com que estarem relaxats ens constarà massa, per tant apretarem el cap contra el que estem recolzats i tornarem a destensar. 

Tot això s'ha de fer controlan la respiració i pausan cada extremitat amb unes respiracions profundes. Al acabar aquest exercici, poc a poc ens haurem de anar despertant d'aquest moment de plena relaxació, però amb el temps necessàri. 

En l'exercici de relaxació de Jacobson, entrem en plena consciència del nostre cos, de sentir totes les petites parts del cos alhora que ens translladem d'extremitat a extremitat. És un exercici molt plasenter, personalment és una experiència que cal probar-la i mantíndrela perquè ajuda a relaxar-se i a evadir la ment

Aquesta activitat es pot realitzar-la un mestre abans d'anar al treball, o bé al finalitzar la jornada labora. 

Per tant, tant per nosaltres com per els alumnes és important que ens relaxem diàriament, ja qaue afavoreix a la nostre consucta i trenquem el ritme de neguit, angoixa i estrés. Tant els alumnes com els mestres i pares han de saber relaxar-se i fer-ho ja que els alumnes també veuen i senten els sentiments i els neguits de les persones adultes. Per aquest motiu, els pares i al professorat hem de donar un cop de mà i ajudar als alumnes a realitzar la relaxació en algun moment del dia. Llavors, a continuació us presento una activitat de relaxació per a alumnes de Primària:

Un joc que mitjançant la imaginació ens pot ajudar a relaxar la classe. Cal anar-ho fent al llarg del curs perquè els nens i nenes vagin agafant l`hàbit.   

La bola de foc:

Cal agafar el temps i la cadència necessàries per tal de sintonitzar amb el grup. La durada de la relaxació variarà també en funció del que ens demanin els nens al llarg de la dinàmica.

“Ara anem a jugar amb la imaginació. Tanquem els ulls i qui els vulgui tenir oberts els pot tenir oberts, però ho veurà millor amb els ull tancats. Anem a imaginar-nos que al darrera, a la nostra esquena tenim una bola de foc. Està lluny, i és una bola de foc que no crema. És de colors vermell i taronge, i una mica lila al voltant…..

Està lluny de nosaltres i sentim una miqueta la seva escalfor, però molt poc. I no passa res perquè no crema. Mica en mica aquesta bola de foc es comença a moure cap a nosaltres, poc a poc. I cada cop està una mica més a prop. I no ens passarà res perquè no crema. Es va apropant, apropant, fins que la tenim just al costat de la nostra esquena. Notem com escalfa l’esquena i com mica en mica d’aquesta bola comencen a sortir aros de foc que ens comencen a envoltar la panxa….

No ens crema però sí que notem l’escalfor a la nostra panxa, una escafor que ens fa sentir bé i ens ajuda a respirar……Aquests aros de foc mica en mica van pujant per la panxa cap a munt, fins anar envoltant el nostre pit i els nostres braços. També es va extenent per les nostres cames, fins als genolls……

Estem dintre de la bola de foc i és molt guay, ens sentim molt bé dintre i estem calentons. Poc a poc aquesta bola arriba fins a la cara i també ens envolta tot el cap. I també ens envolta totes les cames i fins i tot els peus. Estem dintre d’aquest color del foc que no crema, de colors taronge, vermell i una mica lila….Seguim notant el calor de l’esquena. I per tot el cos.

Estem respirant molt bé dintre d’aquesta bola…..

…..

Ara, els braços de foc del cap comencen a marxar, comencen a baixar. I ja notem el front, els ulls i la boca que estan fóra dels aros de foc. El coll i els hombros. Els podem moure una mica perquè estan molt contents d’haver estat amb el foc. També podem moure els dits dels peus i els peus perquè el foc comença a marxar del nostre cos. Podem respirar molt bé i notem que la bola de foc es comença a separar de la nostra esquena. Ara notem com marxen els aros de foc de la nostra panxa i queda molt contenta. Podem moure les mans, els dits i els hombros perquè ja estan fóra. Notem com la bola de foc que no crema va marxant mica en mica, mica en mica, separant-se cada cop més del nostre costat. I aquesta bola de foc es va fent petita, petita, fins que surt disparada fins als estels i se’n va.

L'enllaç: http://www.joancontreras.com/consejos_pautas_actuacion/detalle.asp?articulo=14&id=4&i=ca

Enllaç d'un blog per realitxar exercicis a l'aula amb els alumnes: http://psicoeducacio.blogspot.com/2010/05/exercicis-de-relaxacio.html