Saber parlar en públic, també és important! Fomentem-lo!

Per acabar, m'agradaria fer una reflexió sobre les exposicions a l'aula i la importància que tenen i les repercussions que ens produeixen a l'estar davant d'un públic explicant quelcom.

Faré un retrocés en el temps. Quan anava a l'escola, no tinc cap record d'haver fet cap exposició a Primària, però si tirem a temps més propers, a l'E.S.O sí que tinc un record d'haver fet una exposició sobre una deessa grega, la vaig fer individualment i recordo que no ho vaig passar malament.

Després en Batxillerat, vaig fer l'exposició del treball de recerca. Aquest treball, era tant important que em va fer posar-me molt nerviosa, ja que em feia mitja amb el total del curs. Recordo, que abans d'entrar estava molt neguitosa, però una vegada dins i haver començat a explicar el meu treball em vaig sentir més cómode i va acabar sent un èxit.

Per una altre part, després d'acabar el batxillerat, vaig cursar un grau superior on em van fer exposar molts cops, ja que també, era una part essencial pel que estava estudiant o del que m'hi volia dedicar. Tot i així, poc a poc vaig anar agafant més fluïdesa, tot i que encara em sentia nerviosa.

Un cop a la universitat i actualment, he realitzat varies exposicions, en les quals algunes han tingut més èxit que d'altres. Fent aquesta reflexió, he arribat a la conclusió que el que et fa estar nerviosa, personalment, no és estar davant de un públic que t'està mirant, sinó és la pressió de que estàs exposant un treball final d'una assignatura i et jugues molt. Et sens nerviosa, tremoles, el que has preparat ja no ho tens per complet i a sobre, t'estan avaluant. Aquests fets són els que fan que no estiguis a gust i que quan et diuen que has de realitzar una exposició, pensis "no sis plau", però no només pel que acabo de nombrar, sinó que també, per la poca preparació que portem des de petits, ja que no vàrem fer ninguna exposició en el seu moment i això, el que ha fet és que no estiguem habituats i que ho passem malament.

Ara sí que en les escoles es promou la comunicació oral i les exposicions, per que s'han adonat que no és factible que els alumnes no tinguin una preparació oral vers al seu futur. En el treball, en la vida quotidiana i social el que fas es comunicar-te oralment la majoria de temps, per tant hem de saber parlar, explicar-nos, justificar-nos i avaluar-nos de com ho hem fet.

Per concloure, només dir que poc a poc la generacions anteriors que no hem tingut l'oportunitat de fer exposicions orals, ara estem aprenent i cada vegada serà millor i aconseguirem tenir una lleugeresa i una fluïdesa en la que ens sentirem a gust i satisfet de nosaltres mateixos. 

El currículum

El currículum de Primària té com a finalitat contribuir al desenvolupament personal i social; adquirint les habilitats i les competències culturals i socials. 

Els continguts pertinents a cada àrea es distribueixen per cicles (inicial, mitjà, superior). Prèviament, al començar un apartat nou d'una àrea trobem: les competències pròpies de l'àrea, l'estructura dels continguts i les consideracions sobre el desenvolupament del currículum, a partir d'aquí, es nombren els objectius de l'assignatura de manera igual pels tres cicles. 

Després, en cada apartat dels tres cicle, es nombren els continguts i els comuns amb altres àrees i per últim, els criteris d'avaluació. Aquesta estructura és la que es segueix en el currículum per a cada àrea en concret. 

Si ho relacionem amb un fragment de l'article de Davini "Métodos de ensenyanza". Aquest, ens comenta que primer de tot es seleccionen els continguts a ensenyar i a partir d'aquí s'elaboren els objectius d'aprenentatge, d'acord amb les característiques dels continguts. Tot tenint en compte, la selecció de continguts i els criteris següents:

• Analitzar el context on s'ensenya (nivell educatiu, l'especialitat, les necessitats educatives dels alumnes).
• L'actualitat i la validesa dels continguts que s'ensenyen.
• Considerar els nivell previs dels alumnes. 

• El temps que es dedicarà a l'ensenyament dels continguts.

A partir d'aquí, continguts s'organitzen seguint uns criteris:

• La organització integrada dels continguts.
• Establir una jerarquia interna al contingut.
• Ordenar els continguts amb una seqüència.
• Lineal.
• Amb anades i tornades.
• Oberta.

• Els diferents pensaments que estan involucrats en els continguts.

Per tant, podem veure que és molt diferent la manera d'estructurar els continguts i els objectius, tant pel currículum, com per l'article. El que sí que és clar, és que en el currículum els objectius són generals pels tres cicles, en canvi, en cada cicle sí que hi han els continguts estructurats que s'han d'incloure en l'ensenyament, a partir d'aquí, el professor és qui els organitza, els planifica i els transmet als alumnes de la manera que ell cregui més adequada. Tot i que, promourem un aprenentatge significatiu amb motivació i sentit.

Amb el canvi de model educatiu, anteriorment teníem la LOGSE la qual es relacionava segons el nivell maduratiu de l'alumne. 

Hi han diferències entre els dos currículum, ja que la LOGSE fomenta el aprenentatge de manera individual per poder aplicar-les a la vida real, en contraposició, la LOE fomenta un aprenentatge significatiu i cooperatiu entre els alumnes pel desenvolupament personal i social entre altres.

Encara que, els dos comparteixen l'ensenyament constructivista, tenint en compte els coneixements previs i la utilització dels nous aprenentatges en la vida social i quotidiana de l'alumne.

Si fem referència en el mètode avaluat, trobem que en la LOGSE per avaluar l'alumne, les notes s'etiquetaven mitjançant: progressa adequadament i necessita millorar. En canvi, en la LOE les notes s'etiqueten a partir de: insuficient, suficient, bé, notable i excel·lent. Aquest canvi, fa que les avaluacions siguin més visuals i que es sigui més conscient del nivell de progrés que porta l'alumne.

Aquest apartat, també el podem relacionar amb un altre article de Davini "Didáctica general para maestros y professores", ja que el tipus d'avaluació que es nombra tampoc és el mateix que en el currículum. Personalment, crec que els exàmens han de ser dintre de l'escola i dels cursos escolars, tot i que no es valorin com a algo negatiu, sinó que és positiu i no ens hem d'atemorir. A més, crec que els exàmens han de fer raonar als alumnes, en comptes de que ells memoritzin i ho treguin tot en la proba, sinó que els facin reflexionar. També, es podrien fer exàmens en grup, per tal de intercanviar opinions, coneixements i dialogar i justificar les seves opinions. 

 

I els mestres hem de donar recolzaments necessaris als alumnes i els hi hem d'oferir. A l'inici, hem de saber quin és el seu nivell inicial i programar les activitats i fer-se saber. En el durant, hem de reorganitzar el treball i els coneixements dels alumnes per tal de que no es desviïn i al final, fer saber el progrés que han tingut durant tot el període.

 

Seguint amb l'article (pàgina 217) els verbs que es fan servir pels objectius són positius, al igual que el dels professors. Com per exemple: augmentar, habilitar, propiciar, fomentat, generar, etc. Aquests, tenen el mateix significat que els dels objectius del currículum.

 

Per acabar, hem de saber que al final de cada coneixement o activitat, ens hem d'autoavaluar, tant els alumnes com els professors en la nostra tasca. En els resultat i què hauríem de millorar o què podríem millorar. Hem de fer veure que avaluar és una eina de millora durant tot el procés des de l'inici, en el durant i el després.

El currículum: relacionem objectius amb els criteris d'avaluació

En una sessió de classe, una activitat va ser relacionar els objectius amb els criteris d'avaluació d'una àrea en concret, en aquest cas Educació Artística del cicle inicial.

Primer de tot, vam llegir els continguts que es requerien per aquesta assignatura i posteriorment, els criteris d'avaluació que contenia el cicle inicial. Els objectius són deu i els criteris d'avaluació, en canvi són nou.

A mida que es va anar realitzant la feina, ens vàrem donar compte que molts dels objectius es podien avaluar en un sol criteri d'avaluació i d'aquesta manera, els mestres tenen un ventall de possibilitats per realitzar altres activitats relacionades amb varis objectius per un sol criteri, tot i així seguint les directius del currículum.

Per exemple un criteri d'avaluació és: "Expressar de forma senzilla i compartir amb els companys i companyes el que ens desvetlla una experiència cultural o artística, individual o col·lectiva". En aquest cas, podem relacionar-lo amb els objectius següents: 

• Experimentar i indagar en les possibilitats expressives del so, de la imatge i del moviment i apreciar que l'art és una manera de donar forma a les experiències, a les idees i a les emocions. (1)
• Participar, generar i afavorir l'intercanvi d'opinions, experiències, idees i valoracions i incorporar en el procés creatiu propi i dels alumnes aspectes de la pròpia experiència o inquietud. (5)
• Valorar i gaudir de la interacció en el grup i el cooperativisme, tot participant conjuntament en la planificació de les activitats i de la producció per crear un sentit de comunitat, desenvolupant una relació de confiança en una dinàmica de les activitats i compartint amb els companys i les companyes idees, valoracions i projectes. (6)

L'objectiu 5 el podem trobar en un altre criteri com: "Emprendre processos de creació i producció artística i desenvolupar-los amb confiança, satisfacció i respecte". Tant mateix, també trobem que l'objectiu 6 es pot relacionar amb aquest criteri: " Mostrar respecte en el treball cooperatiu a l'hora de participar en projectes artístics col·lectius".

Tot i així, també es mostren altres objectius (1,2,3 i 4) en altres criteris que tenen relació entre ells, però ens vam trobar amb un petit incident i és que els quatre criteris últims de l'avaluació no es corresponien amb ningun objectius, al mateix que els restants nou objectius no es s'adequaven a cap criteri. Els quatre criteris sense objectiu són els següents: 

1. Reconèixer elements musicals en audicions i coreografies.
2. Interpretar de memòria cançons i danses.
3. Fer patrons de moviment, jocs motrius, esquemes rítmics i melòdics amb la veu, el cos i instruments.
4. Llegir petits patrons melòdics i rítmics amb els elements apresos.

Tal i com apareix en els objectius del currículum aquests no es relacionen amb els criteris d'avaluació, cosa que ens va semblar estrany, ja que haurien d'estar relacionats. Per aquest motiu, vàrem pensar que aquests criteris s'haurien d'avaluar en base a unes activitats i continguts requerits, seguint el currículum i relacionant-lo al màxim amb els objectius de l'àrea. 

Unitat Didàctica

La unitat didàctica la podem definir com el conjunt de recursos utilitzats per assolir un o uns objectius del curs, cicle o etapa, en un període de temps determinat. Els components d'una unitat didàctica són: 

• L'àrea o les àrees que engloba.
• El curs.
• La durada.
• El títol.
• Els coneixements previs.
• Els objectius didàctics.
• Els continguts: fets, conceptes, procediments, valors, normes i actituds.
• Les competències bàsiques, de les pròpies matèries o amb connexió amb altres matèries i competències transversals.
• Les activitats d'ensenyament-aprenentatge.
• La metodologia.
• Els criteris d'avaluació i les activitats d'avaluació.
• La temporalització.
• Recursos: humans i didàctics, materials didàctics, materials de l'alumne, etc.

Les U.D ajuden a treballar unes competències i unes àrees, es treballen a partir d'idees que creen un sentit als alumnes i que els ajuda a millorar el seu aprenentatge, ja que es senten motivats i actius per realitzar les noves tasques. A més, es tracta de treballar una àrea, tot i que a partir de treballar amb una assignatura en concret, la podem desglossar i enllaçar amb altres matèries que hi tenen a veure, creant així un ampli ventall de coneixements i de significats vers als alumnes.

És important, que les unitats didàctiques tinguin relació amb la vida quotidiana dels alumnes i que responguin als seus interessos. D'aquesta manera, ells relacionaran el que estan aprenent i li donaran sentit, ja qu, ho veuran reflexat en la seva vida fora de l'escola. Tot i així, els mestres han de ser una figura important i constant durant tot el procés d'ensenyament-aprenentatge, ja que dóna suport a l'alumne i l'empenta a seguir endavant motivant-lo i orientant-lo per poder obtenir un bon aprenentatge significatiu.

En l'entrada anterior, he anomenat l'atenció a la diversitat. Com en qualsevol matèria i competència, les hem d'adaptar a les necessitats educatives que tinguin els alumnes. Per tant, en les unitats didàctiques tampoc ha de ser menys, ja que són una sèrie d'activitats que els alumnes realitzen per aprendre. Per aquest motiu, hem de ser conscients de les necessitats de cada alumne i adaptar les activitats a aquells alumnes que ho requereixin, per tal d'aconseguir que aquests es sentin integrats i involucrats dins del mateix procés.
Per adaptar als alumnes podem fer servir un gran ventall de recursos, com: que l'alumne es senti protagonista en algun moment, en cas de problemes de conducta. Ajuntar a dos alumnes per que l'alumne amb necessitats tingui un suport, com pot ser alumnes amb discapacitat visual o auditiva i alumnes nouvinguts. A més que, podem comptar com s'ha dit anterior més amb ajudes exteriors de vetlladores o auxiliars.

D'aquesta manera, aconseguirem que el procés d'aprenentatge sigui significatiu per a tots els alumnes i aconseguir un resultat bo i satisfactori per a tots, on acabem amb motivació i iniciativa per realitzar més activitats.

A més informació, presento:

1. Un enllaç d'un bloc on s'explica una experiència: http://raquelcortesma.blogspot.com/2011/05/les-unitats-didactiques.html
2. Exemples d'unitats didàctiques en totes les àrees del currículum: http://www.xtec.es/aulanet/ud/

• Més concretament, un exemple de unitat didàctica de català: http://www.xtec.es/aulanet/ud/catala/index.htm

 

Atenció a la diversitat

L'atenció a la diversitat en l'educació engloba un paràmetre molt gran, que podem definir tal i com diu Spano:

"Atenció a la diversitat vol dir organitzar els elements escolars i curriculars ordinaris per tal de què facilitin l'aprenentatge de tots els alumnes. No etiquetem mestres per a què etiquetin alumnes. Cerquem criteris generals per poder ensenyar tots a tots, per poder aprendre tots de tots”.Spano, G. UN MODEL INCLUSIU DE PLA ANUAL D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. Juny 2004.

Cada alumne és diferent i per tant les adaptacions no seran les mateixes per a cadascú; pot haver necessitats educatives especials com: l'autisme, TDAP, una disminució auditiva o visual, un alumne superdotat, amb discapacitats motrius, psíquiques, per ser nouvinguts, de diferent religió o de cultura, problemes de conducte, etc. Per tant, cada alumne és especial.

Hem de tenir en compte diversos factors, vers aquest alumnes, com per exemple: el temps d'explicació i de resposta, en un grup col·locarem un company nou amb altres alumnes a l'aula per a què l'ajudin. També, habilitarem els espais, com el mobiliari i els jocs per a alumnes invidents,  per exemple utilitzarem una pilota amb un cascavell per una disminució visual.

L'avaluació tampoc serà la mateixa per alumnes que tenen una necessitat educativa i depenen d'aquesta, s'avaluarà el seu procés d'aprenentatge i la seva millora. Encara que, tinguem recursos humans com les vetlladores i els auxiliars.

Un altre factor molt important és la família, ja que tots junts tant escola com la família treballarem per avançar i progressar en el seu procés d'aprenentatge i socialització dels alumnes.

A continuació es presenta un enllaç sobre l'atenció a la diversitat i l'escola intercultural: http://www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/latencio.pdf

 

Quin bé fa relaxar-se!

La relaxació és necessària per a que el nostre cos reaccioni davant els canvis bruscos de les condicions físicas a les que está sotmés. Per aquest motiu, és molt important que dediquem uns minuts al dia a relaxar-nos, a deixar que el nostre cos s'esbaeixi i desconecti per uns moments. 

Hi han moltes maneres de relaxar-se, però la respiració es un punt clau per a obtenir una bona relaxació.La majoria de persones respirem malament quan ho fem sense prendren conciencia, com a rutina. Un clar exemple d'això, és que molta gent a la nit quan respira de manera totalment inconscient fa més soroll del que es habitual o bé ronca. L'estrés i la ansietat, fa que continguem la respiració i al deixar de respirar fem que augmenti la tensió i la ansietat, a causa de l'escassa ventilació aeróbica. Una bona respiració fa fluir els sentiments, unifica el cos i fa augmentar la satisfacció i qualitat de vida entre moltes d'altres coses. A continuació, es presenta una activitat de relaxació física de Edmunt Jacobson:

En un primer moment, la persona que va a realitzar la sessió de relaxació, s'estira hortizontalment, en un llit, en el terra, sofà, a sobre d'una culxoneta, etc. A partir d'aquí, deixa la ment en blanc, tanca els ulls i s'ha de concentrar en la seva pròpia respiració (inspirar, expirar) s'ha d'imaginar com la panxa  s'infla i es desinfla per la respiració, es continuar amb aquest, ja que relaxa la ment i estabilitza la respiració. 

Quan han passat uns minuts (cinc per exemple) com que ja s'estarà  lleugerament relaxada veurà que les seves extremitats estan  pesades, que pesen, però sense moure-les hauràs de pensar: ara em fixaré mentalment en la cama esquerra i l'apretaré cap a baix, la destenso i torno a apretar cap a baix, després de fer-ho amb la esquerra, es farà amb la cama dreta, el mateix. 

Quan hagim acabat amb les extremitats inferiors, pujarem a les superiors, amb la mà esquerra farem el mateix, fixarem mentalment on és i veurem que ens pesa per que estem relaxats, llavors apretarem la mà cap a baix i la tornarem a relaxar, així dues vegades i la deixarem reposar i repetirem el mateix exercici amb la mà dreta. 

Una vegada acabades les extremitats superiors pasarem al cap, poc a poc situarem mentalment el nostre cap i l'intentarem alçà, però com que estarem relaxats ens constarà massa, per tant apretarem el cap contra el que estem recolzats i tornarem a destensar. 

Tot això s'ha de fer controlan la respiració i pausan cada extremitat amb unes respiracions profundes. Al acabar aquest exercici, poc a poc ens haurem de anar despertant d'aquest moment de plena relaxació, però amb el temps necessàri. 

En l'exercici de relaxació de Jacobson, entrem en plena consciència del nostre cos, de sentir totes les petites parts del cos alhora que ens translladem d'extremitat a extremitat. És un exercici molt plasenter, personalment és una experiència que cal probar-la i mantíndrela perquè ajuda a relaxar-se i a evadir la ment

Aquesta activitat es pot realitzar-la un mestre abans d'anar al treball, o bé al finalitzar la jornada labora. 

Per tant, tant per nosaltres com per els alumnes és important que ens relaxem diàriament, ja qaue afavoreix a la nostre consucta i trenquem el ritme de neguit, angoixa i estrés. Tant els alumnes com els mestres i pares han de saber relaxar-se i fer-ho ja que els alumnes també veuen i senten els sentiments i els neguits de les persones adultes. Per aquest motiu, els pares i al professorat hem de donar un cop de mà i ajudar als alumnes a realitzar la relaxació en algun moment del dia. Llavors, a continuació us presento una activitat de relaxació per a alumnes de Primària:

Un joc que mitjançant la imaginació ens pot ajudar a relaxar la classe. Cal anar-ho fent al llarg del curs perquè els nens i nenes vagin agafant l`hàbit.   

La bola de foc:

Cal agafar el temps i la cadència necessàries per tal de sintonitzar amb el grup. La durada de la relaxació variarà també en funció del que ens demanin els nens al llarg de la dinàmica.

“Ara anem a jugar amb la imaginació. Tanquem els ulls i qui els vulgui tenir oberts els pot tenir oberts, però ho veurà millor amb els ull tancats. Anem a imaginar-nos que al darrera, a la nostra esquena tenim una bola de foc. Està lluny, i és una bola de foc que no crema. És de colors vermell i taronge, i una mica lila al voltant…..

Està lluny de nosaltres i sentim una miqueta la seva escalfor, però molt poc. I no passa res perquè no crema. Mica en mica aquesta bola de foc es comença a moure cap a nosaltres, poc a poc. I cada cop està una mica més a prop. I no ens passarà res perquè no crema. Es va apropant, apropant, fins que la tenim just al costat de la nostra esquena. Notem com escalfa l’esquena i com mica en mica d’aquesta bola comencen a sortir aros de foc que ens comencen a envoltar la panxa….

No ens crema però sí que notem l’escalfor a la nostra panxa, una escafor que ens fa sentir bé i ens ajuda a respirar……Aquests aros de foc mica en mica van pujant per la panxa cap a munt, fins anar envoltant el nostre pit i els nostres braços. També es va extenent per les nostres cames, fins als genolls……

Estem dintre de la bola de foc i és molt guay, ens sentim molt bé dintre i estem calentons. Poc a poc aquesta bola arriba fins a la cara i també ens envolta tot el cap. I també ens envolta totes les cames i fins i tot els peus. Estem dintre d’aquest color del foc que no crema, de colors taronge, vermell i una mica lila….Seguim notant el calor de l’esquena. I per tot el cos.

Estem respirant molt bé dintre d’aquesta bola…..

…..

Ara, els braços de foc del cap comencen a marxar, comencen a baixar. I ja notem el front, els ulls i la boca que estan fóra dels aros de foc. El coll i els hombros. Els podem moure una mica perquè estan molt contents d’haver estat amb el foc. També podem moure els dits dels peus i els peus perquè el foc comença a marxar del nostre cos. Podem respirar molt bé i notem que la bola de foc es comença a separar de la nostra esquena. Ara notem com marxen els aros de foc de la nostra panxa i queda molt contenta. Podem moure les mans, els dits i els hombros perquè ja estan fóra. Notem com la bola de foc que no crema va marxant mica en mica, mica en mica, separant-se cada cop més del nostre costat. I aquesta bola de foc es va fent petita, petita, fins que surt disparada fins als estels i se’n va.

L'enllaç: http://www.joancontreras.com/consejos_pautas_actuacion/detalle.asp?articulo=14&id=4&i=ca

Enllaç d'un blog per realitxar exercicis a l'aula amb els alumnes: http://psicoeducacio.blogspot.com/2010/05/exercicis-de-relaxacio.html

Criteris per escollir un llibre de text

Els llibres de text són un important recurs didàctic en la pràctica d'ensenyança i aprenentatge, per això no podem oblidar el fet d'estudiar, valorar, comparar i avaluar dits llibres de text. Tot i que, sembla un procés pesat i molest, no hem d'oblidar que el llibre de text és l'instrument que ajuda al docent en la pràctica educativa, per tant tot professorat ha de prendre series decisions, davant de l'amplia gamma d'editorials que hi ha, i quin llibre de text utilitzar.

El disseny i l'elaboració de materials és una de les tasques de major importància en l'àmbit educatiu. Un dels material d'ús més freqüent en l'entorn educatiu és el llibre de text, és a dir, el producte editorial construït per a l'ensenyament en les escoles. Donada la importància que el llibre de text adquireix en els centres d'ensenyança, s'hauria de seleccionar el llibre a utilitzar amb una gran cautela i en funció de criteris estrictament pedagògics, a més de la necessitat de fer un ús crític i reflexiu del mateix.

Els llibres de text són planificats per a l'aprenentatge de continguts d'una determinada materia depenent del nivell educatiu al qual vagi adreçat i segons la legislació i la cultura vigent.

Aspectes que hem de tenir en compte alhora de triar un llibre de text:

1. Els aspectes formals: el format d'impressió (tipus de lletra, espai interlinial i unitats de percepció). Les il·lustracions (informacions trasmeses, relació amb el text, el reflex de la realitat, qualitat, quantitat i relació amb l'edat).
2. El contingut: estructura de les unitats (extenció, coherència, desenvolupament dels temes, síntesi de les idees). Vocabulari i estil (claredat en exposició, introducció gradual de les paraules, dels noms, etc i que es promogui un aprenentatge significatiu, és a dir, relacionant els coneixements previs amb nous coneixements).
3. Aspectes metodològics i didàctics: existència d'una guia, que hi hagi un equilibri entre la informació i les activitats. Les activitats (que responguin a la didàctica de l'àrea, que siguin adequades a l'edat de l'alumne, que hi hagi relació amb els coneixements previs, que promoguin l'observació, el raonament i l'expressió, que fomentin l'actitud crítica, que potenciïn la creativitats, que contemplin el treball individual, en petits grups i en grans grups, que sigui flexible per adaptar-se a la realitat i a l'entorn i que possibiliti utilitzar-lo per ampliar, consolidar i reforçar els coneixements).

Per tant, els llibres de text són una eina que són una aujda per l'ensenyament i aprenentatge dels alumnes, no és única, però si necessària per aquest procés, per tant en el moment d'escollir un llibre hem de tenir en compte tots els criteris anomenats anteriorment ja que així fomentarem un aprenentatge molt més significatiu i cooperatiu, que ajudi a l'alumne a desenvolupar el seu coneixement i a aprendre.

Tot seguit es presenta un petit artícle de l'escola Pia de Granollers sobre els criteris per escollir un llibre de text:

• http://www.escolapia.cat/papers/pap-01.pdf (pàgines 5 i 6)